Discurs del President del Consell Comarcal Carles Palau en la celebració dels 27è Premis Maria Mercè Marçal

Molt bona nit a tothom. 

Ha dit l’alcalde quan ens ha rebut des del balcó, que enguany en l’acte de lliurament del Premi tot és novetat.  

En el Pla, el cor de Ponent, en totes les vint-i-sis edicions anteriors quan en esclatar la primavera torna, perenne, el Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, que, en un més que merescut reconeixement a l’escriptora d’Ivars d’Urgell, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell convoca amb la voluntat de mantenir viu el llegat de la seva obra i amb l’objectiu de contribuir a augmentar-ne el nombre de lectors. Voluntat i objectiu que valen igualment per a les obres que premiem amb aquest guardó. 

Vint-i-set convocatòries diria que ens permeten de manifestar,  amb orgull, que el Premi se sap altament consolidat i que al llarg de més d’un quart de segle ha sabut fer-se un nom entre els premis literaris de la seva categoria en el panorama literari en català. 

Noms com Xúlio Ricardo Trigo, Lluís Calvo, Mireia Vidal-Conte, Pere Antoni Pons, Jaume Suau, Josep Ballester, Immaculada López Pavia o Ricard García, en l’edició passada, han contribuït, amb la resta de guardonats, vinguts d’arreu dels Països Catalans, que la comarca del Pla d’Urgell visqui, una nit a l’any, la satisfacció d’aplegar-se en un acte que depassa la voluntat de voler-se l’acte social del Pla d’Urgell per saber-se la Nit Literària del Pla d’Urgell, i ser un  dels premis de poesia de referència que les Terres de Lleida aportem a la nòmina de premis literaris en llengua catalana. 

I perquè un premi és evident que no es resol en l’acte de lliurament ni tampoc només en l’edició de l’obra guanyadora, a partir d’aquest primer quart de segle des del Consell vam convenir de fer uns replantejaments en l’arquitectura de la convocatòria. 

El primer, tal com deia l’alcalde i apuntava Carme Vidal, és la itinerància de l’acte de lliurament, perquè considerem que si bé és cert que tota la comarca se sent molt seva Maria Mercè Marçal, hem de poder donar l’oportunitat que qui vulgui acollir la nit literària ho pugui fer. Per què? 

Doncs perquè segurament avui aquí hi ha gent, com l’any passat, a Torregrossa, que participa de la vetllada perquè la celebrem al seu poble. I potser no havia ni tan sols participat en cap altra de les edicions precedents. 

Enguany, però, som on tocava de ser. Som a Ivars d’Urgell. Però no només. 

Som a ca la Maria Mercè Marçal. I ha estat el marc de la casa que ha manat el temps, la data de celebrar la nit literària, a les portes de l’estiu, i l’arquitectura de l’acte, distès i viu. Avui, per primera vegada, el Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, juga a casa. I des del Consell comarcal hem volgut que tots els qui ens acompanyeu visqueu aquesta nit amb l’emoció que l’alcalde, la vicepresidenta Maribel Zamora i les conselleres Shauna Bawn i Judit Ibós, i Carme Vidal  l’han pensada i l’han preparada. I els ho vull agrair molt sincerament. 

Volem també vetllar per l’obra guanyadora una vegada la casa editorial, en aquest cas Pagès Editors, la treu al mercat. Vetllar l’obra guanyadora vol dir encarregar-ne notes de lectura, ressenyes literàries i entrevistes a l’autor i fer que apareguin no només en la premsa diària, sinó sobretot en revistes de referència del sector. 

¿Per què cal vetllar l’obra guanyadora també des de l’entitat convocant, en aquest cas des del Consell Comarcal, si algú pot pensar que això ja ens depassa i és a l’editor a qui li correspon? 

Certament, li correspon a l’editor, però des del Consell en tenim l’obligació perquè no convoquem aquest Premi només per l’acte que celebrem avui aquí amb versos i música compartint menges tot fent comarca. En tenim l’obligació perquè des del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, a banda de voler mantenir viu el record d’una de les escriptores més sòlides de la literatura catalana, volem, sobretot, contribuir a fer augmentar els baixíssims índexs de lectura que sembla que com a societat patim.  

I per contribuir a fer créixer aquests índexs que ens donen les estadístiques,  hem reconduït el premi  “Sol del Pla”, que és la invitació als infants de les escoles de la comarca a escriure poesia, una selecció de les quals es publica en un llibre homònim i una mostra de les seves creacions fins ara es llegia en un acte com el d’avui. Mantenim el “Sol del Pla”, però el reconduïm en una jornada específica i en un horari que es correspongui a l’edat dels estudiants i sempre lligat amb l’escola i en horari lectiu.  

La convocatòria d’un premi literari com aquest, del tot reconegut i prestigiat, es deu al rigor d’un jurat que aposta per la qualitat, perquè són els seus membres els primers que se la juguen amb l’aval de l’obra que premien. Per tant, a tots els membres que hi han passat al llarg d’aquestes avui ja 27 edicions, amb Carme Vidal i Dolors Miquel, moltes gràcies. 

Però hi ha encara una altra voluntat que justifica l’objectiu d’aquest Premi per part de la Institució de la qual en tinc confiada la responsabilitat, i és el fet  de voler contribuir a normalitzar l’ús social de la llengua catalana, perquè malgrat totes les eines que la rabiosa actualitat li confereix per assentar-la en ús, com l’escola, la indústria audiovisual o editorial, viu una situació de perill. Exemples en tenim arreu dels Països Catalans, la persecució a les batllies de la Catalunya Nord per utilitzar el català en els Plens municipals o la retirada de suport econòmic a les escoles de La Bressola. A les Illes Balears i al País Valencià es vol fer desaparèixer de l’escola i de l’administració. No podem abaixar la guàrdia ni un moment davant els atacs constants a la llengua i a la cultura catalana. 

Ajudar el món de la creació literària en llengua catalana, donar suport al sector i a la indústria editorial de les nostres terres i contribuir a fer créixer el gust per la lectura i rescatar el català de l’asfíxia imposada són els eixos que mouen la comarca del Pla d’Urgell a manifestar la seva sensibilitat envers allò que sabem que com a país ens identifica, que és la cultura. Materialitzada, aquesta cultura, a través de la literatura, i, encara més específicament en el cas que a nosaltres ens ocupa, a través de la poesia. 

Per això volem que convocatòria rere convocatòria la persona i l’obra de Maria Mercè Marçal siguin les protagonistes de la Nit Literària del Pla d’Urgell. I convocatòria rere convocatòria, a partir aquest objectiu central, volem que cada municipi que aculli l’acte de lliurament faci la seva proposta. 

No vull acabar sense deixar de fer esment que com a elements que ens identifiquen, que ens fan autèntics i que com a poble ens cal preservar, a més a més de la llengua com a eina de comunicació i de creació, tenim també el paisatge. El medi condiciona, deia el determinisme. I el paisatge és el nostre primer referent. El Pla d’Urgell es vol, perquè se sap, una comarca amb un pòsit històric i un ampli horitzó de referència en l’imaginari de tots i cadascun dels seus ciutadans, que cohesiona i dona valor de present i de futur a tot un territori en tota la seva ambició. 

Natura i cultura com a referent, doncs, d’una comarca que avui se sent tan seu el Canal, l’Estany, l’Hort Poètic, la Casa-Palau de Margalef que l’any passat acollia aquest acte. Hem sabut travar-nos com una realitat tant de cara endins com de cara enfora. I entre aquests nostres referents, hi trobem també els creadors en tots i cadascun dels seus llenguatges artístics. També gastronòmics. 

No puc acabar aquesta meva intervenció sense fer, en nom del Consell Comarcal, un seguit d’agraïments a tots aquells que, amb molt de talent, amb innegable disponibilitat i amb una total entrega han fet que un any més la convocatòria del Premi i aquesta Nit Literària hagin estat possibles: 

Als empresaris de la comarca, per tantes complicitats de sempre, un agraïment sincer. A tots vostès, còmplices imprescindibles, el nostre reconeixement. També als membres del jurat que, al llarg d’aquestes 27 edicions, han contribuït a fer gran el premi. A tots i totes els qui heu treballat perquè avui aquest acte sigui un èxit. Gràcies a la Diputació de Lleida —president— i a l’Institut d’Estudis Ilerdencs —director— pel suport que ens doneu des del primer dia; i als Serveis Territorials de Cultura —directora—, igualment. També al Govern del país, a través del Departament de Cultura i de la Institució de les Lletres Catalanes, el director de la qual ens acompanya. Per al guanyador o guanyadora, l’enhorabona. A la Fundació Maria Mercè Marçal, un agraïment de tot cor. I, d’una manera especial enguany, a Josep Tero. Tan marçalià!