El Consell Comarcal del Pla d’Urgell impulsa un Pla de Foment de la Lectura a la comarca

La sala de juntes del Consell Comarcal del Pla d’Urgell ha acollit aquest matí la presentació del Pla de Foment de la Lectura del Pla d’Urgell, una iniciativa engegada des de la corporació que vol esdevenir una eina compartida i col·laborativa per impulsar, connectar i donar visibilitat a les accions de foment de la lectura que es desenvolupen a la comarca. 

A l’acte ha assistit Jordi Martínez Atero, vicepresident del Consell Comarcal; Andreu Benet, alcalde de Barbens; Roger Riu, tècnic de Desenvolupament local del Consell; Marta Serra, regidora de cultura de El Palau d'Anglesola; Desireé Sarri, regidora de Finances, Educació, Sanitat i Àrea de la Dona de Vila-sana; Núria Minguella, bibliotecària de Torregrossa, i Montserrat Espina, bibliotecària de Linyola. Tots ells/es han pogut conèixer de primera mà els objectius, les línies d’acció i les propostes de col·laboració que contempla el Pla. 

L’encarregada d’elaborar el Pla de Foment ha estat Montserrat Rubinat, escriptora i gestora cultural, qui s’ha reunit amb les diferents biblioteques i clubs de lectura de la zona per detectar les seves necessitats. Amb aquesta informació va elaborar una radiografia cultural de la comarca, de la qual neix el Pla de Foment. Finalitzat el document, ara s’ha demanat als 8 pobles participants -El Palau d’Anglesola, Torregrossa, Bellvís, Bell-lloc, Vilanova de Bellpuig, Linyola, Barbens i Ivars d’Urgell- que indiquin quines són les seves prioritats per destinar-hi la resta de la subvenció. 

Montserrat Rubinat, en la trobada d’avui, ha explicat que els objectius principals del Pla són: 

• Fomentar l’hàbit lector en totes les etapes de la vida 

• Promoure la lectura en català 

• Potenciar biblioteques com a centres culturals vius 

• Dinamitzar col·lectius específics 

• Integrar la lectura a la vida quotidiana 

• Impulsar les TIC com a eina de foment lector 

D’altra banda, també ha detallat quins són els tres eixos de treball sobre els quals girarà el Pla: conèixer la literatura i els autors de proximitat (rutes literàries, jornades, etc.), posar en valor les particularitats del Pla d’Urgell (festivals, fires, etc.) i fomentar el coneixement, descobriment literari i artístic entre els usuaris/es. 

Per garantir-ne l’eficàcia, el Pla preveu un sistema d’avaluació continuada a través d’enquestes de satisfacció, revisions anuals i informes de seguiment. El finançament vindrà de diverses institucions com la Generalitat, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal i els ajuntaments locals, amb la col·laboració de centres educatius, entitats culturals i biblioteques. 

Amb aquesta iniciativa, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell referma el seu compromís amb la promoció de la lectura i el foment d’una cultura oberta, participativa i cohesionadora a tota la comarca. 

Futures línies d’acció del Pla de Foment de la Lectura 

Un dels pilars estratègics del Pla és la potenciació de les biblioteques municipals com a centres de difusió cultural i de cohesió comunitària. Es proposa dotar-les de més recursos, diversificar les activitats i reforçar el seu paper com a espais de trobada i dinamització cultural. 

El Pla també contempla accions per dinamitzar les llibreries i editorials del territori, així com activitats específiques per a diferents perfils de públic. A més, s’hi inclou la creació d’una identitat visual pròpia a través d’un logotip, amb la voluntat de generar sentiment de pertinença i donar visibilitat al projecte. 

El sector educatiu també tindrà un paper fonamental. Es preveu la millora de les biblioteques escolars, l’ampliació de programes com "Lletres a les Aules", el subministrament de materials formatius per al professorat i la continuïtat de campanyes com "Fas 6 anys. Tria un llibre". 

Altres propostes destacades inclouen la promoció de la biblioteca com a espai cultural viu, la celebració d’una Nit de la Lectura, l’ús de les TIC com a aliades i la creació d’una biblioteca mòbil itinerant per arribar a tots els racons del territori. 

El Pla de Foment de la Lectura es presenta, doncs, com un projecte viu i comunitari que vol fer de la lectura una eina d’inclusió, cohesió i transformació. Una aposta decidida per fer del dret a llegir una realitat quotidiana per a tota la ciutadania del Pla d’Urgell. 

El Pla d’Urgell: una comarca culturalment activa 

L'anàlisi DAFO elaborada per Montserrat Rubinat en la redacció del Pla ha permès detectar els punts forts i febles del territori. Entre les debilitats, destaquen la manca de personal a les biblioteques, la baixa participació juvenil i la necessitat d’actualitzar recursos digitals. Com a amenaces, s’identifica el despoblament rural i la limitació pressupostària per a activitats culturals. En canvi, el Pla compta amb fortaleses com una xarxa bibliotecària activa, el suport d’entitats locals i una tradició literària arrelada. També s’entreveuen oportunitats de creixement gràcies a l’interès creixent per les TIC, la possibilitat de col·laborar amb escoles i entitats i la posada en valor del patrimoni literari comarcal. 

La gestora cultural també va realitzar un gràfic comparatiu del percentatge de lectors per franges d’edat entre Catalunya i la comarca del Pla d’Urgell. Els resultats permeten observar com la participació lectora varia segons l’edat i el territori. En algunes franges, com la de 25 a 34 anys, el Pla d’Urgell presenta percentatges similars o lleugerament inferiors a la mitjana catalana. En canvi, en grups com el de més de 65 anys, es poden detectar diferències més marcades, que podrien estar relacionades amb factors com l’accés als serveis bibliotecaris, les dinàmiques socials o les polítiques culturals locals. Aquestes dades posen de manifest una presència lectora especialment activa al Pla d’Urgell, amb percentatges per sobre de la mitjana catalana en pràcticament totes les edats. 

Al llarg del procés de la redacció del Pla, Rubinat també va fer un estudi sobre el nombre d’usuaris de les biblioteques del Pla d’Urgell, en el qual va detectar que, entre els anys 2015 i 2024, els usuaris han anat augmentant de manera constant. El gràfic mostra una evolució positiva, amb un increment progressiu any rere any, sense grans baixades. Aquest creixement reflecteix l’interès creixent de la ciutadania pels serveis bibliotecaris i culturals de la comarca. 

El següent mapa, també elaborat per l’activista cultural, posa en relleu la presència de biblioteques en diversos punts de la comarca, tot destacant el compromís dels ajuntaments i del Consell amb la promoció de la lectura i l’accés a la cultura.